Llueve porque estoy triste.
viernes, 11 de abril de 2008
El origen de la lluvia
Bloguear por la tarde. Navegar a la deriva a través del Mar de la Niebla. Mirar las cajitas apiladas donde vivimos. Liar un cigarrillo, lavar dos platos, contemplar tres libros sin decidirse. ¿Abrirlos? ¿Leerlos? ¿Fugarse? ¿A dónde?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
els maniquis son armes de destrucció massiva!! fem la guerra!!!!
avui mhe trobat mil·lers de coses que havien sortit d'una daquests crisàlides i he trobat més gent que viu al marge del sistema compra compra compra com jo.
Tu no aguantaràs masa temps entre caixetes, per molt grans que siguin les teves finestres, donen al pati interior!
I encara tens les ales, no les amaguis ;)
Publicar un comentario